Receptes sobre la tempesta del Murakami

Tempesta...extret del llibre "Kafka a la platja" del Haruki Murakami "Hi ha vegades en què el destí és com una tempesta de sorra molt petita que no para de canviar de direcció. Tu intentes evitar-la, però la tempesta et segueix. Tornes a canviar de direcció, però la tempesta fa el mateix que tu. Això es repeteix una vegada i una altrra, com si fos una ominosa dansa amb la mort just abans de l'alab. I això és així perque aquesta tempesta no és una cosa que hagu vingut de lluny i que no tingui cap relació amb tu. La tempesta ets tu. Alguna cosa que hi ha dins teu. Per tant, l'únic que potse fer és admetre-ho, entrear-hi de ple, tancar els ulls i tapar-te les orelles perquè no t'ho entri sorra, i avançar pas a pas fins a sortir-ne. Fins la tempesta no hi ha ni sol, ni lluna, ni direcció, i a vegades ni tan sols existeix el temps tal com l'entenem. L'únic que hi ha és una sorra blanca i fina, com d'ossos polvoritzats que omple el cel. T'has dimaginar una tempesta de sorra així. I no cal dir que t'ensortiràs. Deixaràs enrere aquesta violenta tempesta simbòlica i metafísica. Ara bé, per molts simbòlica i metafísica que sigui, aquesta tempesta és capaç de talllar la carn com mil fulles d'afaitar ben esmolades. La gent sagnaraà, i tu també. Serà una sang calenta i vermella. I tu la prendràs amb les manas. Tant la teva com la dels altres. I quan la tempesta s'acabi, no sabràs com te n'has sortit ni com hi has pogut sobreviure. Ni tan sols sabras del cert si s'ha acabat. Però una cosa és segura: quan en surtis no seràs el mateix que hi va entrar. Aques és el sentit de la tempesta de la sorra." Per sentir i veure en: http://www.youtube.com/watch?v=u5CVsCnxyXg